“Article Diari de la Torre del maig 2014”

Feia temps que volia embarcar-me per viure en primera persona la experiència de compartir una jornada de pesca amb els mariners de la Torre i aprofitar per realitzar un dels hobbies que més m’agrada, tirar fotos; problemes d’agenda havien fet que la jornada s’anés enrederint en el temps.

El dia havia de ser assolellat i per sobre de tot, amb la mar tranquil·la per poder tirar fotos en condicions i així va ser. Vaig enrolar-me en la barca d’arrastro del “Pata”, Txema, Andrés i Manolo.

La travessia cap a la zona d’arrastro amb el sol traient el cap per sobre de la mar i per d’entre els núvols és una experiència única; la mar fosca, negra, es torna més blava a mida que el sol s’aixeca, s’esquerden els núvols, ha arribat el moment de tirar l’art a mar i començar a arreplegar el “fato” que hi ha al fons; feina feta i a esmorzar! primer ranxet d’abordo que tasto, el cuiner, en Manolo, fa honor a les referències que tenia seves, una amanideta per començar i una miqueta de peix i gadagangs fregidets, excel·lent tot plegat.  El moment d’espera mentre s’arrossega l’art pel fons de la mar serveix per descansar,  per llegir, per xerrar… però avui és divendres, així que servirà ademés per fer dissabte a la nau mentre el Manolo prepara el dinar. No ho he comentat encara, però el barça ha perdut la copa anit. Parlem de futbol, de com es pot arreglar aquest desgabell, de política, de pesca, de la Torre…  tot sempre mirant de reüll els cables.

Migdia a cel, segon ranxet de la jornada, arrós de canana, daus de tonyina amb ceba i amanideta de tomàquet, brutal. Després del dinar, toca posar-se a la feina, el moment de la veritat ha arribat, preparen la coberta per rebre la xorrada del dia, a veure que ens dóna la mar.

La xorrada és un moment màgic, de matí de reis, es va traient l’art a poc a poc, es pleguen les portes i comença a surar l’art, el pata ja s’ensuma una bona jornada. Avui hem sortit al garagang, gadagang o escamarlà, com li vulgueu dir. Amb la xorrada a bordo, se separen els gadagangs  i el peix segons el seu calibre, es netegen de fang i s’encaixen. El peix encara és viu, fa saltirons i els gadagangs encara pessiguen el que se’ls posa pel davant, algun renec se sent a bordo.

Darrere la bruma es comença a veure la galera, la serra del montmell i el campanar de Creixell, de seguida Baix a Mar. Nosaltres arribem i els de palangre de fons surten a calar els galls com si d’un canvi al futbol fos. Arriba el moment de treure les caixes, pesar-les i confirmar els auguris. Una part de la captura es queda a la Torre, la resta cap a Tarragona.

La jornada s’ha acabat, una experiència inoblidable, a banda de gaudir d’un dia de mar espectacular he descobert un grup de persones increïbles, m’han tractat com un més de la colla, atents en tot moment a les meves necessitats. Gràcies Pata, Txema, Andrés i Manolo per aquest dia, de veritat.

L’Eduardo em va dir que havia de “tastar” totes les modalitats de pesca de la confraria de Torredembarra, som-hi doncs!.